Museos

La cultura ye unu de los atractivos d'Asturies, que pónla en valor nos sos museos, castros y espacios arqueolóxicos, monumentos, centros culturales, conxuntos Hestóricu-Artísticos, centros d'interpretación, conxuntos etnográficos y otros espacios culturales.

Castro de Mouguías

El Castro de Mouguías asítiase aprosimao a 1 quilómetru de la mariña. Ocupa una llomba d'unos 70 metros d'altor, emplazada na marxe derecha del regueru d'Ortigueira. Foi afayáu nel 1939, pero nun foi escaváu per primer vegada hasta los años 1968 y 1970.

Muséu Arqueolóxicu d'Asturies

El Muséu Arqueolóxicu d'Asturies ta instaláu nel antiguu monesteriu benedictín de San Vicente, del sieglu XVI, edificiu íntimamente venceyáu a la historia d'Uviéu, y nel que vivió y escribió toles sos obres el Padre Benito Feijoo (1676-1764).

Centro d'Artesanía de Bres

El Centro d'Artesanía de Bres allúgase na antigua Casona de Villanueva, nel centru de Bres, a cinco quilómetros de la capital del conceyu.

Muséu Nicanor Piñole

El muséu ta allugáu nel antiguu Asilu Pola, proyeutáu a principios del sieglu XX por Luis Bellido y construyíu baxo la direición de Miguel García de la Cruz. Ésti ta consagráu casi n'esclusiva a la obra del artista xixonés, que finó nel 1978, a los cien años d'edá.

Aula d'Interpretación del Pozu Espinos

Datada na década de los 20, promovida pola firma de capital vascu Hulleras de Turón, ye una obra d'inxeniería na que la so amenorgada escala y la so magnífica restauración dexen entender el funcionamientu d'estes instalaciones y lo que foi la historia industrial de la zona.

Necrópolis Megalítico-Tumular Monte Areo

El Monte Areo ye'l principal accidente xeográficu de la rexón del Cabu Peñes. Trátase d'una pequeña sierra que s'alza al oeste de Xixón. El so altor nun algama los 300 metros.

Centru d'Escultura de Candás. Muséu Antón

El Muséu Antón, inauguráu en xunetu del 1989, ta dedicáu a la figura del escultor Antonio Rodríguez García (1911-1937), asina como a la escultura en toles sos manifestaciones.

Muséu Juan Barjola

El Muséu Barjola ocupa l'antiguu complexu de La Trinidá: per un sitiu; la casa palaciu de Xove, de la que malpenes se caltién la fachada principal, y per otru, la capiella de La Trinidá, un fantásticu exemplu del barrocu xixonés del sieglu XVII, de la que sí se caltuvo la fachada y l'estructura p

Muralla d'Uviéu

A principios del sieglu XIII la ciudá contaba yá con dalgún tipu de cerca, con trazáu dispuestu por Alfonso IX. Alfonso X impulsaría'l remate de les obres, que s'empecipiaron hacia'l 1261 y tuvieron de terminase nel sieglu XIV.

Muséu de Belles Artes d'Asturies

    Anguaño ta instaláu nuna serie d'edificios asitiaos nel cascu históricu d'Uviéu: el Palaciu de Velarde (1765), obra del arquiteutu Manuel Reguera, que coneuta con un inmueble destináu a oficines; la Casa d'Uviéu-Portal (1660), construyida por Melchor de Velasco, y l'edificiu d'ampliación, dis

Páxines

Zircon - This is a contributing Drupal Theme
Design by WeebPal.