Museos
El Muséu Arqueolóxicu d'Asturies ta instaláu nel antiguu monesteriu benedictín de San Vicente, del sieglu XVI, edificiu íntimamente venceyáu a la historia d'Uviéu, y nel que vivió y escribió toles sos obres el Padre Benito Feijoo (1676-1764).
Nel interior de la casa, allugada nesta aldea del conceyu de Taramundi habitada mientres sieglos por families de ferreiros, amuésase una escoyeta de gran interés cultural d'instrumentos y ferramientes d'un caseríu de la contorna.
Inauguráu nel añu 2000, el muséu tien el so orixe na donación de les cases y finca de Llacín, fecha nel 1994 por Teresa Sordo Sordo y Luis Haces Sordo, fíos de Porrúa y residentes en México.
La casa onde nació Antonio Raimundo Ibáñez, Marqués de Sargadelos (1749-1809), ye anguaño un espaciu espositivu dedicáu a la vida y l'obra d'esti comerciante, industrial y ilustráu, qu'a finales del sieglu XVIII construyó en Sargadelos (Cervo, Llugo) una de les primeres fábriques de fundición de
Inauguráu n'agostu del añu 2007, el Museo Etnolóxico de Pezós ta dedicáu al vinu y a la forma tradicional de producilo nesti conceyu.
El Centru d'Interpretación de la Fauna Glaciar y La Cuevona asítiase a la entrada del pueblu d'Avín, y alluguen delles reproducciones de mamuts, un venáu xigante, rinoceronte llanudu, etc., amás de los restos fósiles d'un Coleodonta descubiertu na cueva cercana de La Peruyal.
Esti megalitu asitiáu na sierra de Merillés, xuna de les estribaciones noroccidentales de la Sierra de Peña Mantega, atopar nun aceptable estáu de caltenimientu.
L'aula ta allugada nun antiguu mataderu rehabilitáu, de principios del sieglu XX. Convirtióse nun centru de referencia de vivencies marines, con temes que tomen dende la caza de la ballena na Edá Media hasta la emigración a América.
El muséu ta allugáu nel antiguu Asilu Pola, proyeutáu a principios del sieglu XX por Luis Bellido y construyíu baxo la direición de Miguel García de la Cruz. Ésti ta consagráu casi n'esclusiva a la obra del artista xixonés, que finó nel 1978, a los cien años d'edá.
El Muséu Antón, inauguráu en xunetu del 1989, ta dedicáu a la figura del escultor Antonio Rodríguez García (1911-1937), asina como a la escultura en toles sos manifestaciones.
Páxines
Zircon - This is a contributing Drupal Theme
Design by
WeebPal.