Prerrománicu

L'Arte Prerrománicu o Asturianu surde cola nacencia de la Monarquía Asturiana, a partir del sieglu IX. Ye un arte únicu estrechamente venceyáu al primer reinu cristianu de la Península Ibérica y del qu'entá queden numberosos exemplos.

La Foncalada

Únicu exemplu de construcción de caráuter civil del prerrománicu.

La fonte de Foncalada data del sieglu IX y foi construyida mientres el reináu d'Alfonso III El Magnu (866-910).

Ilesia de Santa María de Bendones

Única ilesia del prerrománicu asturianu que cuenta con un campanariu.

Ilesia prerrománica edificada, probablemente, en tiempos del monarca Alfonso II.

Ilesia de Santo Adriano de Tuñón

Antigua abadía benedictina fundada n'honor de los santos mártires Adriano y la so esposa Natalia.

La ilesia de Santo Adriano foi fundada pol rei Alfonso III y la so esposa Jimena nel añu 891.

Cámara Santa

Custodia les xoyes de la Catedral.

Obra d'Alfonso II El Castu, la Cámara Santa ye'l llugar nel que'l que se guarden les ayalgues más valioses d'Asturies: la Cruz de los Ánxeles, símb

Santuyano

Donada a la catedral a finales del sieglu IX por Alfonso III El Magnu.

La ilesia prerrománica de Santuyano ye'l más antiguu y mayor de los edificios prerrománicos qu'entá se caltienen.

San Andrés de Bedriñana

Conserva restos de la ermita primitiva.

Esti templu, asitiáu na marxe izquierda de la ría de Villaviciosa, conserva casi na so integridá la nave d'un edificiu prerrománicu, identificada y

Ilesia de San Salvador de Priesca

Ilesia prerrománica, construyida nel añu 921, según varios epígrafes grabaos nun revestimientu de los sos pegoyos desapaecíos hacia l'añu 1922.

Ilesia de Santiago de Gobiendes

Exemplu destacable de los años últimos del prerrománicu.

Construyida nel sieglu X y reedificada parcialmente nel sieglu XIX, esta ilesia prerrománica cuenta con planta basilical.

Santianes de Pravia

Ilesia construyida nel añu 780 y dedicada a San Xuan Evanxelista.

Asitiada nel conceyu de Pravia, de la basílica primitiva llevantada nel añu 780 namái queden dellos restos na nave central y nes muries llaterales.

Santa Cristina de Ḷḷena

La UNESCO declaró a Santa Cristina de Ḷḷena Patrimoniu de la Humanidá.

La ermita de Santa Cristina de Ḷḷena, asitiada sobre una llomba que domina'l valle del ríu Ḷḷena, ta ensin dulda rellacionada coles obres del Naran

Páxines

Zircon - This is a contributing Drupal Theme
Design by WeebPal.