Museos

La cultura ye unu de los atractivos d'Asturies, que pónla en valor nos sos museos, castros y espacios arqueolóxicos, monumentos, centros culturales, conxuntos Hestóricu-Artísticos, centros d'interpretación, conxuntos etnográficos y otros espacios culturales.

Petroglifos de La Xorenga

La estación rupestre de La Xorenga ye'l más ampliu conxuntu de grabaos alcontraos n'Asturies.

Muséu Etnográficu d'Esquíos

Nel interior de la casa, allugada nesta aldea del conceyu de Taramundi habitada mientres sieglos por families de ferreiros, amuésase una escoyeta de gran interés cultural d'instrumentos y ferramientes d'un caseríu de la contorna.

Idolo de Peñatú

Asitiáu en Puertes de Vidiago, a doce quilómetros de Llanes, atópase l'Ídolu de Peñatú, un crespón d'arenisca que destaca al oeste de la Sierra de La Borbolla, nuna redolada onde se caltienen unos cincuenta túmulos.

Centru d'Interpretación de l'Artesanía del Fierro

Esti centru recueye la historia de l'artesanía del fierro nel conceyu de Bual y el so comercialización, una gran actividá que s'estendió mientres los sieglos XVIII y XIX.

Villa Romana de Veranes

Una villa romana ye una esplotación agropecuaria con dos partes estremaes: la zona residencial o pars urbana y la pars rústica.

Laboral Centro de Arte y Creación Industrial

p>Inauguráu nel 2007, Laboral Centro de Arte y Creación Industrial ye un llugar pa la investigación, formación y producción artística y téunica, amás de pa la proyeición de les formes nueves d'arte y creación industrial.

Muséu de Belles Artes d'Asturies

    Anguaño ta instaláu nuna serie d'edificios asitiaos nel cascu históricu d'Uviéu: el Palaciu de Velarde (1765), obra del arquiteutu Manuel Reguera, que coneuta con un inmueble destináu a oficines; la Casa d'Uviéu-Portal (1660), construyida por Melchor de Velasco, y l'edificiu d'ampliación, dis

Castro de San Isidro

El castru de San Isidro alcuéntrase sobre la llinia de cumes que señala la divisoria alministrativa ente los conceyos de Pezós y Samartín d'Ozcos, a unos 600 metros d'altitú.

Centro de Recepción Historias del Mar

Los romanos yá usaben nestes tierres los ríos y les ensenaes de la mariña pal so tráficu comercial, pero nun foi hasta la Edá Media cuando empiecen a apaecer pequeños puertos d'abrigu con fines comerciales y pesqueros con escasu tráficu de cabotaxe.

Muséu Marítimu d'Asturies

Esti equipamientu, con una esistencia que respuende a la esmolición qu'hai n'Asturies pel mundu marín, apurre una completa visión de les distintes actividaes, documentación, bibliografía y imáxenes de la vida marítima.

Páxines

Zircon - This is a contributing Drupal Theme
Design by WeebPal.