Museos
Esti equipamientu, concebíu como homenaxe y instalación que recueye la memoria histórica de la minería pa la posteridá, consta de distintes árees onde se contemplen imáxenes de l'actividá minera, maquinaria, minerales, bibliografía y tolo relativo a la socioloxía llaboral de la minería enfermer
p> La Colexata de Cuadonga ta allugada nuna plaza de la redolada de la Basílica de Cuadonga. La Colexata de San Fernando ocupa'l llau izquierdu de la mesma, mentes que'l frente y el llau derechu son construcciones contemporanees.
A principios del sieglu XIII la ciudá contaba yá con dalgún tipu de cerca, con trazáu dispuestu por Alfonso IX. Alfonso X impulsaría'l remate de les obres, que s'empecipiaron hacia'l 1261 y tuvieron de terminase nel sieglu XIV.
L'aula ta allugada nun antiguu mataderu rehabilitáu, de principios del sieglu XX. Convirtióse nun centru de referencia de vivencies marines, con temes que tomen dende la caza de la ballena na Edá Media hasta la emigración a América.
Diz la lleenda, que la Piedra de Filadoira tresportóla una vieya filandera na cabeza, ensin parar de filar, per tola sierra dende San Roque hasta la Sierra de Enterríos, pa colocala como cubierta d'un dolmen.
El muséu ta allugáu nel antiguu Asilu Pola, proyeutáu a principios del sieglu XX por Luis Bellido y construyíu baxo la direición de Miguel García de la Cruz. Ésti ta consagráu casi n'esclusiva a la obra del artista xixonés, que finó nel 1978, a los cien años d'edá.
Nel interior de la casa, allugada nesta aldea del conceyu de Taramundi habitada mientres sieglos por families de ferreiros, amuésase una escoyeta de gran interés cultural d'instrumentos y ferramientes d'un caseríu de la contorna.
La casa onde nació Antonio Raimundo Ibáñez, Marqués de Sargadelos (1749-1809), ye anguaño un espaciu espositivu dedicáu a la vida y l'obra d'esti comerciante, industrial y ilustráu, qu'a finales del sieglu XVIII construyó en Sargadelos (Cervo, Llugo) una de les primeres fábriques de fundición de
<p>Ente los conceyos de L.lena y Ayer, na parroquia ayerana de Bo, na vía romana de La Carisa, atópense los Megalitos d'El Padrún, monumentu funerariu formáu por dellos dólmenes, pero del que namái se caltienen dos, anque pueden apreciase restos d'otros.</p>
Esti muséu, allugáu nel Llagar de San Tisu conserva la prensa del mesmu y dellos instrumentos rellacionaos cola ellaboración del vinu y el cultivu de la vide.
Páxines
Zircon - This is a contributing Drupal Theme
Design by
WeebPal.