Museos

La cultura ye unu de los atractivos d'Asturies, que pónla en valor nos sos museos, castros y espacios arqueolóxicos, monumentos, centros culturales, conxuntos Hestóricu-Artísticos, centros d'interpretación, conxuntos etnográficos y otros espacios culturales.

Centru d'Interpretación de la Emigración y Instrucción Pública

Bual, como munchos conceyos asturianos, foi tradicionalmente tierra d'emigrantes y la Sociedad de Naturales del Concejo de Boal en La Habana foi una de les más importantes asociaciones d'estes carauterístiques na so dómina.

Muséu de la Sidra

p>Alloñáu de la idea museística tradicional, esti muséu foi concebíu como una exhibición de pieces ordenaes según criterios temáticos o tipolóxicos.

Casa Natal del Marqués de Sargadelos

La casa onde nació Antonio Raimundo Ibáñez, Marqués de Sargadelos (1749-1809), ye anguaño un espaciu espositivu dedicáu a la vida y l'obra d'esti comerciante, industrial y ilustráu, qu'a finales del sieglu XVIII construyó en Sargadelos (Cervo, Llugo) una de les primeres fábriques de fundición de

Aula Didáctica del Prerrománicu Asturianu de la Cobertoria

Agospiada nun edificiu singular, l'aula foi concebida como un equipu cultural eminentemente didáuticu y divulgativu.

Muséu Nicanor Piñole

El muséu ta allugáu nel antiguu Asilu Pola, proyeutáu a principios del sieglu XX por Luis Bellido y construyíu baxo la direición de Miguel García de la Cruz. Ésti ta consagráu casi n'esclusiva a la obra del artista xixonés, que finó nel 1978, a los cien años d'edá.

Centru de Recepción de Visitantes Alejandro Casona

Esti centru dedicáu al dramaturgu Alejandro Casona fai un percorríu cronolóxicu pela vida y obra del escritor nacíu nel pueblu de Bisuyu.

Na planta alta pue contemplase una bona amuesa de les sos obres y conocer dellos aspeutos de la so vida, los sos viaxes y la so familia.

Ponte sobre'l Seya (Ponte romana)

El Puentón o Ponte Romana ye'l monumentu más representativu por antonomasia de Cangues d'Onís. Data de la Baxa Edá Media, pero pue falase d'oríxenes romanos, tal como indiquen los gruesos contrafuertes y los agudos taxamares.

Centro de Recepción Historias del Mar

Los romanos yá usaben nestes tierres los ríos y les ensenaes de la mariña pal so tráficu comercial, pero nun foi hasta la Edá Media cuando empiecen a apaecer pequeños puertos d'abrigu con fines comerciales y pesqueros con escasu tráficu de cabotaxe.

Aula del Ferrocarril de Lloreo

Al traviés de delles maquetes y paneles esplicativos, el visitante va dir conociendo la historia del cotu hulleru (qu'entendía terrenes de los conceyos de Riosa, Morcín y Mieres) y, en particular, el funcionamientu d'esta llínea y los elementos (máquines, vagones, etc.) que dexaron sacar la produ

Muséu Etnográficu d'Esquíos

Nel interior de la casa, allugada nesta aldea del conceyu de Taramundi habitada mientres sieglos por families de ferreiros, amuésase una escoyeta de gran interés cultural d'instrumentos y ferramientes d'un caseríu de la contorna.

Páxines

Zircon - This is a contributing Drupal Theme
Design by WeebPal.