Museos

La cultura ye unu de los atractivos d'Asturies, que pónla en valor nos sos museos, castros y espacios arqueolóxicos, monumentos, centros culturales, conxuntos Hestóricu-Artísticos, centros d'interpretación, conxuntos etnográficos y otros espacios culturales.

Muséu de Belles Artes d'Asturies

    Anguaño ta instaláu nuna serie d'edificios asitiaos nel cascu históricu d'Uviéu: el Palaciu de Velarde (1765), obra del arquiteutu Manuel Reguera, que coneuta con un inmueble destináu a oficines; la Casa d'Uviéu-Portal (1660), construyida por Melchor de Velasco, y l'edificiu d'ampliación, dis

Necrópolis Megalítico-Tumular Monte Areo

El Monte Areo ye'l principal accidente xeográficu de la rexón del Cabu Peñes. Trátase d'una pequeña sierra que s'alza al oeste de Xixón. El so altor nun algama los 300 metros.

Muséu de la Sidra

p>Alloñáu de la idea museística tradicional, esti muséu foi concebíu como una exhibición de pieces ordenaes según criterios temáticos o tipolóxicos.

Dolmen de Merillés

Esti megalitu asitiáu na sierra de Merillés, xuna de les estribaciones noroccidentales de la Sierra de Peña Mantega, atopar nun aceptable estáu de caltenimientu.

Museo del Ferrocarril de Asturias

Corría la segunda metá del sieglu XIX y el Xixón fabril, industrial y obreru crecía ensin frenu.

Aula Didáctica del Oru

La puxanza actual de la minería del oru n'Asturies revitalizó l'interés del públicu por una actividá que, anque escaecida, cuenta con una historia milenaria nel país.

Muséu Nicanor Piñole

El muséu ta allugáu nel antiguu Asilu Pola, proyeutáu a principios del sieglu XX por Luis Bellido y construyíu baxo la direición de Miguel García de la Cruz. Ésti ta consagráu casi n'esclusiva a la obra del artista xixonés, que finó nel 1978, a los cien años d'edá.

Muséu Arqueolóxicu d'Asturies

El Muséu Arqueolóxicu d'Asturies ta instaláu nel antiguu monesteriu benedictín de San Vicente, del sieglu XVI, edificiu íntimamente venceyáu a la historia d'Uviéu, y nel que vivió y escribió toles sos obres el Padre Benito Feijoo (1676-1764).

Ponte sobre'l Seya (Ponte romana)

El Puentón o Ponte Romana ye'l monumentu más representativu por antonomasia de Cangues d'Onís. Data de la Baxa Edá Media, pero pue falase d'oríxenes romanos, tal como indiquen los gruesos contrafuertes y los agudos taxamares.

Aula d'Interpretación de La Fauna Glacial

El Centru d'Interpretación de la Fauna Glaciar y La Cuevona asítiase a la entrada del pueblu d'Avín, y alluguen delles reproducciones de mamuts, un venáu xigante, rinoceronte llanudu, etc., amás de los restos fósiles d'un Coleodonta descubiertu na cueva cercana de La Peruyal.

Páxines

Zircon - This is a contributing Drupal Theme
Design by WeebPal.